Aturem Chat Control

Participa de la campanya europea aturar Chat Control.

Visita fightchatcontrol.eu

Què és Chat Control?

El Reglament per Evitar i Combatre l’Abús Infantil, també conegut com CSAR, i anomenat Chat Control pels seus crítics, és una proposta legislativa per legalitzar un ampli ventall de mesures de control i vigilància massives de les comunicacions digitals a la Unió Europea.

A la pràctica, pràcticament no conté cap mesura sobre abús infantil sinó que és una gran reforma de la privacitat i la vigilància d’Internet.

Quin és el seu estatus?

És una proposta que s’està debatent pels ministres de justícia i d’interior del Consell Europeu, i per tant encara no és en vigor. La propera reunió on es debatrà la proposta és el 14 d’octubre de 2025. Si és assumit com a postura comuna, passaria a consensuar-se el text amb el Parlament Europeu, i finalment haurien de votar-lo i aprovar-lo formalment tant el Consell Europeu com el Parlament Europeu.

Quines mesures proposa?

El reglament legalitza un ampli ventall de mesures de control i vigilància massives de les comunicacions digitals a la Unió Europea. Els serveis afectats per la legislació inclouen:

• Correu electrònic.
• Missatgeria i xat.
• Missatges privats a videojocs.
• Allotjament de fitxers, imatges i vídeos al núvol.
• Intercanvi de fitxers.
• Botigues d’aplicacions com Google Play o App Store.
• Proveïdors d’accés a Internet.
• Cercadors.

Les mesures que haurien d’implantar inclouen:

• Control d’accés amb verificació d’edat (articles 3, 4, 5 i 6) i control parental (article 3).
• Escaneig massiu d’imatges, vídeos i enllaços (articles 7, 8, 9, 10, 11 i 50).
• Notificació automàtica a les autoritats (articles 12, 13, 14 i 29).
• Bloqueig d’accés i censura de continguts (articles 14, 15, 16, 17 i 18).

Qui gestionaria aquesta vigilància massiva?

Cada estat designarà dues autoritats independents, una que vetllarà per l’aplicació del reglament i una que tindrà poder per emetre ordres de vigilància i censura. L’autoritat de coordinació rebrà les avaluacions de riscos dels proveïdors de servei a Internet, i podrà imposar multes i requerir mesures de vigilància i censura a l’autoritat sancionadora, que és la que emetrà les ordres.

L’autoritat sancionadora no cal que sigui un tribunal, i per tant la cadena sencera decisions que acaba amb ordres de vigilància o censura massiva pot ser purament administrativa, sense supervisió judicial. Per exemple, a Espanya l’autoritat sancionadora podria ser l’Agència de Protecció de Dades o la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència.

Com afectarien aquestes mesures a la ciutadania?

La ciutadania veuria com l’accés a Internet i a aplicacions requeriria que s’identifiqui, per exemple amb el DNI.

Per ordre de les autoritats administratives, els serveis de correu electrònic o missatgeria instantània haurien d’instal·lar un programa a cada dispositiu de manera que s’escanegi automàticament les imatges, vídeos o enllaços que enviïn els usuaris. Si el programa creu que ha detectat material sospitós notificarà automàticament una autoritat, que podrà alertar a la policia.

El programa d’escaneig automàtic que els serveis d’Internet han d’instal·lar als dispositius ha d’estar aprovat prèviament per la Unió Europea.

L’encriptació punt a punt dels missatges no té cap efecte, ja que l’escaneig es realitza en el dispositiu, quan l’usuari els envia o rep.

Qui n’estaria exclòs?

La proposta de reglament defineix continguts, persones i serveis exempts de les mesures de vigilància:

• Comunicacions internes d’empreses.
• Professions amb secret professional, com advocats o metges.
• Policia, exèrcit, governs, serveis d’intel·ligència i altres organismes que no utilitzen els proveïdors d’Internet habituals.

Quina posició tenen els estats membres?

Segons dades de la campanya Fight Chat Control, 15 estats s’han posicionat a favor, 7 en contra i 5 encara estan indecisos.

Per adoptar aquest text i passar a la següent fase legislativa, cal una majoria qualificada del Consell Europeu: o bé un 55% dels estats (15 de 27) o els vots a favor d’estats que representin un mínim del 65% de la població.

Què puc fer-hi?

Des del web de la campanya Fight Chat Control pots informar-te dels posicionaments dels estats i dels eurodiputats, i preparar un text a mida per enviar als eurodiputats que tu vulguis per fer-los saber la teva opinió com a representants teus.

On puc trobar més informació?

Aquests llocs web tenen informació recent sobre Chat Control:

• Fight Chat Control: conté un arxiu amb desenes d’articles, anàlisis i estudis.
• Patrick Breyer: ex-eurodiputat que ha lluitat activament contra Chat Control en diverses ocasions.